Charles Mann Cornwallis
Retrat de Cornwallis | |
Nom original | (en) Charles Cornwallis, 1st Marquess Cornwallis |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 31 desembre 1738 Grosvenor Square (Anglaterra) (en) |
Mort | 5 octubre 1805 (66 anys) Ghazipur |
Causa de mort | Febre |
Lord tinent d'Irlanda | |
14 juny 1798 – | |
Constable of the Tower (en) | |
1784 – 1805 ← George Lennox – Francis Rawdon-Hastings → | |
Constable of the Tower (en) | |
1770 – 1784 – George Lennox → | |
Membre del Parlament de la Gran Bretanya | |
gener 1760 – | |
Membre del 11è Parlament de la Gran Bretanya | |
Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya | |
Dades personals | |
Formació | Eton College Clare College Military Academy of Modena (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Londres |
Ocupació | diplomàtic, polític, oficial, alt càrrec, oficial de l'exèrcit |
Partit | Partit Whig anglès |
Carrera militar | |
Lleialtat | Reng d'Anglaterra, |
Branca militar | Cavalleria |
Rang militar | General de l'exèrcit britànic i, Governador de Bengala (Índia). |
Conflicte | Batalla de Long Island Brandywine Setge de Charleston Guilford Court House Batalla de Yorktown (1781) |
Participà en | |
24 maig 1798 | Rebel·lió irlandesa de 1798 |
Altres | |
Títol | Marquess Cornwallis (en) (1792–1805) |
Cònjuge | Jemima Cornwallis, Countess Cornwallis (en) (1768–) |
Fills | Charles Cornwallis, Lady Mary Cornwallis (en) |
Pares | Charles Cornwallis, 1st Earl Cornwallis (en) i Elizabeth Townshend (en) |
Germans | James Cornwallis, Mary Cornwallis (en) i William Cornwallis (en) |
Premis
| |
Signatura | |
Charles Mann Cornwallis (Londres, Regne Unit, 31 de desembre de 1738 - Ghazipur, estat d'Uttar Pradesh, 5 d'octubre de 1805) fou un militar britànic.
Biografia
Després d'educar-se a Eton i Cambridge, ingressà en l'exèrcit, servint com ajudant del marquès de Granby durant la Guerra dels Set Anys. El 1760 fou elegit membre del Parlament britànic pel districte d'Eye; el 1766 ascendí a coronel; el 1770 fou nomenat governador de la Torre de Londres, i el 1775 fou ascendit a general major.
Malgrat que personalment s'oposava a la guerra amb Amèrica, anà allí amb el seu regiment, i els primers èxits de l'exèrcit anglès foren deguts a ell. Després de la Batalla de Long Island, en la qual prengué una part principal, perseguí a George Washington a través de New Jersey. Es distingí en la victòria a la Batalla de Brandywine (17 de setembre de 1777). Serví a les ordres de Henry Clinton en la presa de Charleston (1780), assolí una gran victòria sobre Gates a Camden, i derrotà en Green a Guilford Court House (1781).
Penetrà a Virgínia, iniciant una ruda malgrat que infructuosa campanya contra Lafayette. Per últim fou envoltat a Yorktown per Washington i Rochambeau, amb ajuda d'una flota francesa, i hagué de rendir-se després d'una valerosa defensa, que durà dos mesos i mig.
Acabada la guerra, el 1786 fou nomenat governador de l'Índia i general en cap distingint-se per les seves victòries sobre Tippu Sahib, i pel seu zel en promoure el benestar dels indígenes. Retornà de l'Índia el 1793, i fou creat marquès. Nomenat lord virrei d'Irlanda, aconseguint sufocar la rebel·lió de 1798, restablint l'ordre amb tant vigor com humanitat. Enviat a França com a plenipotenciari, negocià la Pau d'Amiens. Tornà de nou a l'Índia el 1804, i va morir al cap de pocs mesos.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 756 ISBN 84-239-4515-4